 |
Pack
de So neix al Novembre / Desembre de 1994, més fruit de
la il·lusió que no pas de la reflexió o d’una
necessitat estudiada i planificada com a negoci. Més fruit
de la idea romàntica de recolçar un panorama local
de dues comarques com eren el Vallès Oriental i El Maresme
amb la doble capitalitat musical de Granollers i Mollet, i El
Maresme amb Mataró. La idea va sorgir de la ma de tres
amics, tots ells aficionats a la música. En Josep Manresa
“Manre” i en Pere Homs tocaven el baix i la bateria
respectivament a la formació Guaita Estrip de country rock
i pop amb seu a Llinars del Vallès. En “Manre”
havia passat per diferents formacions com Bateks i Big Mouth,
entre d’altres i en Pere pels punkies Esputo de Dios i el
pop de Ni5, que havien assolit algún èxit local
enregistrat en un cd del concurs Anfi-rock de Parets i a més
estava acabant la carrera de Ciències de la Informació
en la branca de periodisme. El tercer en discòrdia va ser
en Joan Bascuñana, un amic comú que es dedicava
a les Belles Arts, pintava, feia tallers... ho havia deixat tot
per anar a viure a la muntanya i dedicar-se al que més
li agradava. Era hippy de llargs cabells i llarga barba, un tros
de pa. S’havia exiliat a Llinars i era un bon seguidor de
Guaita Estrip de qui no es perdia cap concert. Durant unes quantes
vetllades entre els tres
|
amics va créixer la idea de fer una revista i hi van esmerçar
tots els esforços. Malauradament no van fer ni un estudi
econòmic i això els pesaria molt de temps.
Dels
números 0 al 7 vam lluitar per fer que la revista fos el
referent musical al Vallès Oriental i al Maresme parlant
només de la moguda local. Només va haver un problema,
els calers no ens arribaven per tirar endavant aquell projecte
tan ambiciós i romàntic. La informació local
no atreia als possibles anunciants i va ser quan vam decidir ampliar
la distribució i el tipus de informació a l’àmbit
català. Aleshores el projecte era molt maco però
esgotador per a dues persones, el Joan feia temps havia marxat
a Bòsnia a un camp de refugiats per donar un cop de ma
als nens que fugien de la guerra.
Consultades les discogràfiques de Catalunya van comentar
el seu interés per anunciar-se si creixia la distribució
i la tirada i així ho vam fer. El número 8 va ser
la primera revista que deixava de banda els grups locals en portada
per destacar-hi els Killer Barbies i el Fantástico Hombre
Bala, a més d’entrevistes a bandes de la talla de
Gossos, Manolo Kabezabolo, Agua Bandita, Parkinson DC, Maroon
Town, entre d’altres. L’entrada de la revista a Girona
va ser possible a l’ajuda desinteressada de Xavi Fortuny
de RGB i la Cinty, que escribia articles i feia fotos, i el Pemi
de Moby Disc.
Poc a poc l’associació, “Manre”, Joan
i Pere es desfeia. El Joan havia marxat a Bósnia i el “Manre”
plegava per dedicar-se professionalment a la música, quedava
només el Pere que fins avui ha seguit tirant endavant el
projecte. Ja són 12 anys i Pack de So ha assolit algunes
fites que mai haguéssim cregut assolir. |
